HISTÒRIA DE L'ESCOLA

1909 – El dia 2 de setembre la congregació religiosa d’origen francès de les "Filles de Jesús" comença la seva activitat educativa en una escola per a noies patrocinada per la Sra. Elvira Jover, que cedeix una casa de la seva propietat del carrer del General Manso, al desparegut Raval de sant Mateu. L’escola és regida per un patronat en el qual hi intervenen el senyor rector de la parròquia de santa Magdalena i el senyor alcalde d’Esplugues de Llobregat.
1932 – Les religioses franceses retornen al seu país d’origen; la directora, Sor Mercè (Isabel) Roca i Miquel, filla de Sarrià, ingressa a la congregació fundada pel Pare Josep Manyanet, que es fa càrrec de l’escola, i comença l’ampliació de l’edifici. En aquesta època el nom de l’escola és "Sant Josep". Donades les circumstàncies polítiques, l’autorització oficial no es concedeix a la congregació, sinó a una de les seves religioses, la mestra Josefa (Rosa) Buira Torrents, que va passar els últims anys de la seva vida precisament al col.legi d’Esplugues, on va morir el dia 19 de desembre de 1984.
1936-1939 - En esclatar la guerra civil corre perill la vida de les set religioses que formen la comunitat. Algunes famílies intenten protegir-les, però no poden evitar que siguin detingudes i passin moments de molta angoixa. Durant el període d’inactivitat forçosa de l’escola els veïns tenen cura del material que les religioses els han pogut confiar abans d’haver-se de dispersar.
1939-1967 - L’escola reprèn les activitats i continua la tasca educativa a la mateixa casa del Raval Sant Mateu. Hi ha un nombre reduït d’alumnes de Batxillerat que s’examinen amb les del Col.legi Montserrat (de Barcelona). Es pot destacar la formació musical que es dóna a l’escola.
1967- A causa de la construcció de l’autopista A-2 es produeix l’expropiació forçosa (i urgent) del terreny i de l’edifici de l’escola, a canvi dels quals es rep una migrada indemnització.
- Cursos 1967-68 i 1968-69 - Les classes s’imparteixen al carrer Eduard Toldrà, en dues torres habilitades provisionalment per a aquest fi. Simultàniament es construeix el nou edifici al carrer Milà i Pi (cantonada amb Lluís Millet), projectat per a uns 400 alumnes. Això suposa un gran repte per a la realitat de l’escola, ja que es parteix d’un nombre molt reduït d’alumnes (no arriben a 200), i no es disposa de recursos per a la financiació de l’obra nova. Es fan innombrables gestions per tal d’evitar la desaparició de l’escola i obtenir la declaració oficial d’Interès Social per part del govern de l’Estat. Es pot accedir, així, a un préstec hipotecari per trenta anys, que atorga el "Banco de Crédito a la Construcción". Amb aquesta declaració es tramita també el reconeixement dels cursos de Batxillerat de l’escola com a Filial nº 2 de l’Institut Joan Boscà; amb això el cost dels estudis es fa molt assequible a les famílies de la zona. Aquests fets, juntament amb el notable creixement de població que en aquests anys es produeix a Esplugues, fan que augmenti l’alumnat molt més enllà de les primeres previsions, i aviat l’escola comenci a sofrir escassetat d’espai.
Setembre de 1969 – S’inaugura l’edifici actual, format per dues ales (en forma de L), que contenen deu aules, els serveis generals (capella, cuina, menjador, laboratori, ...) i la vivenda per a la comunitat. Hi ha una línia de Parvulari (3, 4 i 5 anys), Ensenyament Primari (1er. a 4t.), Batxillerat Elemental (1er. a 4t.) i Batxillerat Superior (5è i 6è.). En aquesta època es deixa de dependre del Patronat. El nom oficial de l’escola passa a ser "Natzaret".
Curs 1974-75 – Amb la promulgació de la llei d’Educació presentada pel ministre Villar Palasí, es fan els tràmits necessaris per tal d’obtenir el reconeixement de tots els nivells d’ensenyament no universitari del nou sistema educatiu: Preescolar, E.G.B., B.U.P. i C.O.U, amb la qual cosa s’allarga, dos anys l’estada a l’escola per a les alumnes que ho desitgen. També s’implanta el primer grau de Formació Professional (branca Administrativa), que s’imparteix durant tres anys.
Curs 1975-76 - L’augment de sol.licituds de matrícula i el desenvolupament dels nous nivells obliguen a ampliar els espais: es construeix la tercera planta per a aules i les terrasses.
Any 1977 – S’habilita per a aules l’espai ocupat per la comunitat de religioses, que passen a viure al carrer Josep Argemí.
Curs 1978-79 – Es traslladen les quatre aules de Preescolar (dues línies de 4 i 5 anys) a una torre situada a l’Avda. Isidre Martí/carretera d’Esplugues. A petició de moltes famílies, es decideix que l’escola passi a ser mixta. En els anys successius es fan altres obres menors de reforma a l’interior de l’edifici.
Curs 1984-85 – Es construeix el pavelló "Josep Manyanet" per tal d’acabar de completar la dotació de tots els espais necessaris per al desdoblament de tots els cursos i traslladar novament a l’edifici del carrer Milà i Pi les aules de Preescolar. En aquesta època el nombre d’alumnes arriba a sobrepassar els 1.100.
Curs 1991-92 – La promulgació de la L.O.G.S.E., amb el nou disseny del sistema educatiu no universitari, obliga a adaptar una altra vegada els espais de l’escola als requisits establerts. Es produeix un nou procés de reformes interiors (menjador, biblioteca, aula d’informàtica, laboratori de tecnologia, ...) i el trasllat del Parvulari a l’edifici del carrer Francesc Moragas/Josep Rodoreda, on també passa a residir-hi la comunitat de les religioses. El Projecte de Centre queda definit en dues línies de cada curs: Educació Infantil (3, 4 i 5 anys), Educació Primària (1er. a 6è.), E.S.O. (1er. a 4t.) i Batxillerat (1er. i 2on.). Es fan també activitats per a infants de 0 a 3 anys i l"Escola de Pares" fora de l’horari escolar.
Curs 1999/2000 - Acaba els estudis la primera promoció d’alumnes de l’escola que ha cursat l’Educació Secundària d’aquest nou sistema.

APUNTS D’HISTÒRIA DEL COL.LEGI NATZARET, D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Trets de la revista "Vida d’Esplugues", Sr. Pasqual Juan i Lloret, i d’altres testimonis de religioses i veïns de la població).
La Sra. Elvira Jové, vídua de Vidal-Ribas, era descendent d’una de les famílies més importants de Barcelona per haver fundat l’any 1735, la nissaga dels Jové, la Banca que portava el seu nom. Com que tenia possibilitats i, a més, li agradava de fer coses per al poble d’Esplugues i era una cristiana fervent, volgué dotar-lo amb una escola religiosa per a noies. Amb aquest propòsit, l’any 1909, cedí una casa de la seva propietat del carrer del General Manso del desaparegut Raval de Sant Mateu, per una escola per a noies, amb la condició que havia de ser regida per un patronat format per l’Alcalde de la Vila i el Sr. Rector de la parròquia de Sta. Magdalena.
La casa no era pas massa gran, però per al nombre de nenes que podien assistir a aquelles classes ja era suficient. El poble era petit i ja hi havia una escola nacional unitària que portava el nom d’Isidre Martí, inaugurada l’any 1907.
A la part baixa de la casa, a més de les aules d’ensenyament hi havia una sala que s’havia habilitat per a rebre visites, i que es podia engrandir per mitjà d’un envà de fusta plegable que separava la sala de la capella, quedant aquesta amb capacitat suficient per acollir un cert nombre de persones quan els actes religiosos havien de donar pas al públic, com era el cas de les festes de les Primeres Comunions, l’exposició del Santíssim el dia de Dijous Sant, etc.
Davant la casa, a l’altra banda del carrer, hi havia un bon jardí que formava part de la finca i que servia d’esbarjo a les alumnes. Amb el temps, una part d’aquest fou edificat per a instal.lar-hi unes aules ja que el nombre d’alumnes havia anat creixent.
En unes notes que relaten els moments viscuts per les religioses en iniciar-se la guerra civil del juliol del 1936, s’hi recullen uns detalls pels que se sap que la que en aquells moments era superiora de l’escola, Rda. Inés Batlle, va ser detinguda per les Patrulles de Control Revolucionàries, junt amb altres monges. Després d’haver-les tingut tancades durant dos dies i haver sofert diverses vexacions verbals, van ser alliberades, malgrat que primerament havien decidit donar-los mort. En veure que la superiora era l’escollida per morir primer, les altres religioses es van posar al seu costat perquè decidiren que volien morir juntes. Aquest text porta la signatura de la Rda. M. Mercè Morató, que més tard ocupà el càrrec de superiora del centre.
Abans de dispersar-se les religioses van distribuir mobles, ornaments i altres coses entre el veïnat, que ho va custodiar fidelment durant tres anys. Es van refugiar durant una setmana a casa d’un matrimoni que les va acollir, però en un registre van ser descobertes i detingudes. Les van treure de casa de nit, i, encanyonades, van ser conduïdes a la carretera on les esperava un camió. Després de ser interrogades a la seu del Comitè d’Esplugues, a les tres de la matinada les van traslladar a un "Hospital de sang", per ser novament interrogades i empresonades. Dos dies després les van alliberar, i no es van retrobar a l’escola d’Esplugues fins al mes de març del 1939.